La visió d’una oreneta de la Fira del Vi de Falset

 

 

 

 

 

 

#LaFiradelViés orenetes

Que n’és de pesat el pi pinyer aquest. Sempre fent d’avi batalletes, explicant com és de iaio i tot el que ha vist. Jo només tinc cinc anys, i per tant no he vist gaire cosa, però els meus pares, els meus avis, i cap en darrera no sé quantes generacions tots hem passat per aquí per Falset i també hem viscut al carrer Miquel Barceló i tots hem vist moltes coses. Però jo no me les vaig donant de vell savi.

És el que té la vida d’una oreneta, una oreneta cuablanca, per ser més precís, no sigui que les meves cosines les orenetes comunes, tan esveltes i aristocràtiques se m’enfadin. Sí, jo no tinc la galta vermellona, ni el blau metal·litzat, ni la cua tan forcada com les orenetes comunes. Jo sóc més lletjota (mira, alguna cosa en comú amb el pi pinyer), més rabassuda i compacta. Mira, potser una mica com les dones fermes aquelles del Priorat que hi havia en un pòster a la Fira i que tantes persones s’hi feien fotos. En definitiva, sóc més vulgar. Només cal que sapigueu com en diuen en castellà: avión común. Què passa, que sóc un miserable avió tronat de Ryanair?

Però anem al gra: com he sentit el que us contava el pi pinyer, doncs m’he decidit també a explicar-vos les meves sensacions. Jo tinc el niu al carrer Miquel Barceló, sota una balconada, just davant d’on hi havia l’estand de recepció de la Fira. Si el pi es queixa que ningú es fixa, què hauria de dir jo! Crec que només un paio que anava amunt i avall amb una càmera amb teleobjectiu i que sortia i entrava d’aquest estand s’hi va fixar, ens va enfocar i potser ens va fer una foto i tot. Deu ser un ornitòleg. Un altre dia us contaré com d’estranys i pesats són els ornitòlegs!

La qüestió, durant la Fira, que és a principi de maig, nosaltres, les orenetes cuablanques, estem refent els nius que l’hivern – i a vegades les gents que ens acusen d’embrutar el carrer – han desfet. A aquests estetes del bé públic els hi diria que, sense nosaltres i les nostres primmirades cosines i també les falcilles, i molts altres ocells, la primavera i estiu seria insofrible a causa de la quantitat de mosquits que no ens hauríem cruspit, però bé, tampoc s’ho creurien. Cada any arribem a Falset – si hem superat la travessa del desert del Sàhara des de Senegal, i la travessa del mar, sortejant parcs eòlics, alguna escopetada, el mal temps i la gana – durant el mes de març, o a l’abril. De fet, sovint, abans de que brotin els ceps. Hem d’arribar sincrònicament amb els primers insectes alats que surten en el despertar de la primavera, si no passem una gana que ja et diré, i a més ha de ploure una mica, per que es facin tolls i puguem agafar fang per restaurar els nius. Així, la Fira ens agafa en ple fervor reproductiu (nidificador, diuen els científics) però us puc contar que el que sentim no té res de científic i sí molt de primari i primaveral. Ara, com nosaltres som monògames i mantenim la parella de per vida, i no només això sinó que tornem a niar, sempre que sigui possible, en el mateix niu, doncs en realitat crec que som bastant més fidels i més avorrides que les persones. Perquè si us contés tot el que jo he vist volant per Falset durant la Fira! L’efecte del vi deu ser meravellós, perquè les cares canvien, es relaxen, les riallades pugen de to i la gent s’apropa més. Ja he intentat jo alguna vegada beure vi, quan he vist que alguna copa queia i que regalimava per terra, però tot i que volo ben ràpid no he pogut arribar a tastar-lo. De fet, deu estar boníssim, i el que fa vora Falset més, o així ho diuen tota la gent que va a la Fira. Els meus rererebesavis van explicar, i així s’ha transmès de generació en generació de cuablanques, que durant una època el vi de la terra era tot a doll, el transportaven en grans barriques, però no hi havia pràcticament ampolles. Ara veig que hi ha milers d’ampolles amb moltes imatges i noms bonics i interessants a les etiquetes. M’encanten els seus dissenys. De fet, no us heu adonat, però les orenetes cuablanques i les orenetes comunes ens passem tota la Fira parlotejant i criticant, mira aquell tio, que lleig, i aquella noia, que guapa, i aquells, ep aquella mirada que s’han creuat, totalment fora de to, i aquell grup que bé s’ho estan passant. Volem ràpid entre vosaltres, eliminant tots els insectes molests que podem, perquè pugueu tenir una bona fira i nosaltres empenta i energia per tirar endavant els nostres pollets. Ens ho passem la mar de bé, aquells dos dies, molt diferents a la resta en les quals anem a caçar insectes voladors damunt les vinyes que hi ha als costers i les que hi ha als plans, i anem veient com van creixent les fulles i madurant el raïm.

Llàstima que sempre hem de marxar a finals d’agost i per pocs dies no ens podem quedar a la verema. Fan tan bona pinta i tan bona olor els raïms madurs! Sempre he volgut empassar-me un trosset, però el cicle biològic mana, i hem de marxar cap a l’Àfrica. I sempre, en el llarg viatge, tot parlotejant i criticant en el grup, algú diu, que bé ens ho vam passar a la Fira del Vi! Fins al maig proper!

Falset Wine Fair ticket sales increase by 14%

 

 

 

 

 

 

The nineteenth edition of the Falset Wine Fair has just finished and it is time to make some report on the impact of this central regional happening.

To begin with, the organiser, the city of Falset, has been considering the consolidation of the expectations of the wine industry in the area, in placing this showcase as a real opportunity for cellars and products labelled by both Denominacions d’Origen operating in the zone: DOC Priorat and D.O. Montsant.

Secondly, the fair has involved more than a hundred of exhibitors among wineries, oil mills, dairies, associations, local associations and handcrafters. The number of visitors slightly increased, going over the important figure of 13,000, for reaching the significant amount of 25,000 consumptions distributed among tastings, visits and theatre works as the one directed by “La Muntanyeta” of Tarragona.

The ticket sales reach 3,600 units, registering an increase which goes up by 14 % compared to last year edition (2013).

Good weather, the lack of incidents and relaxed and peaceful atmosphere positively marked the three-day happening, and confirming the prominence of the magic and worldwide recognised Priorat district in the wine-tourism industry of Catalonia.

Supported by a creative communication campaign, together with a significant number of parallel acts, the assisting public was able to enjoy many of the different wine and gastronomic delicatessens offered by the entire organisation, during the whole of Falset Wine Fair, showing the complex diversity of the entire region.

The happening has been closed last Monday (5th May), with the traditional professional tasting at the “Castle of Wine” of Falset, in which the cellars of both DOs have presented their own last productions (2012 harvest) to the market, many of them for the very first time.

 

La Feria del Vino de Falset logra un 14% más de tickets vendidos

 

 

 

 

 

 

La decimonovena edición de la Feria del Vino de Falset ha terminado consolidando las expectativas del sector vitivinícola de la comarca y posicionándose definitivamente como el gran escaparate de las bodegas y productos de la D.O.Q. Priorat y la D.O. Montsant.

La Feria ha contado con más de 100 expositores entre bodegas, molinos de aceite, queserías, asociaciones, entidades y artesanos locales, incrementando ligeramente los 13.000 visitantes, y logrando la importante cantidad de 25.000 consumiciones entre degustaciones, visitas y performances teatrales como la de la asociación “La Muntanyeta” de Tarragona, a partir de la venta de 3.600 tickets, registrándose un incremento del 14% respecto a la pasada edición de 2013.

El buen tiempo, la ausencia de incidentes y el ambiente distendido han marcado el devenir de una feria entre las más reconocidas en el panorama de los eventos enoturísticos de toda Cataluña.

Apoyada sobre una creativa campaña de comunicación, y con el soporte de numerosos actos paralelos (eventos, catas, actuaciones musicales organizadas por bodegas particulares, restaurantes, alojamientos o municipios cercanos), el numeroso y variopinto público asistente ha podido degustar numerosísimos vinos y productos agrícolas a través de los cuales se percibe la compleja diversidad de la comarca del Priorat.

La Feria se ha cerrado, el pasado lunes 5 de mayo, con la ya habitual cata para profesionales celebrada en el Castell del Vi en la cual las bodegas presentaron los nuevos vinos de la añada 2012 que saldrán durante este año al mercado.

La Fira del Vi de Falset assoleix un 14% més de tiquets venuts

 

 

 

 

 

 

La dinovena edició de la Fira del Vi de Falset ha acabat consolidant les expectatives del sector vitivinícola de la comarca i posicionant-se definitivament com el gran aparador dels cellers i productes de la D.O.Q. Priorat i la D.O. Montsant.

La Fira ha comptat amb més de 100 expositors entre cellers, molins d’oli, formatgeries, associacions, entitats i artesans locals, incrementant lleugerament els 13.000 visitants, assolint la important quantitat de 25.000 consumicions entre degustacions, visites i performances teatrals com la de l’associació “La Muntanyeta” de Tarragona, a partir de la venda de 3.600 tiquets, tot registrant-se un increment del 14% respecte a la passada edició de 2013).

El bon temps, l’absència d’incidents i l’ambient distès han marcat el desenvolupament d’una fira entre les més reconegudes en el panorama dels esdeveniments enoturístics de tota Catalunya.

Recolzada sobre una creativa campanya de comunicació, i amb on el suport de nombrosos actes paral·lels (esdeveniments, tasts, actuacions musicals organitzades per cellers particulars, restaurants, allotjaments o municipis propers), el nombrós i divers públic assistent ha pogut degustar nombrosíssims vins i productes agrícoles mitjançant els quals es percep la complexa diversitat de la comarca del Priorat.

La Fira s’ha tancat, el passat dilluns 5 de maig, amb el ja habitual tast per professionals celebrada al Castell del Vi en el qual els cellers van presentar els nous vins de l’anyada 2012 que sortiran durant aquest any al mercat.

Qualitat al Tast de Professionals de la 19a Fira del Vi de Falset

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja ha conclòs la darrera edició del tast professional de la DOQ Priorat i la DO Montsant, on tant professionals de la restauració com sumillers i periodistes d’arreu del món han pogut gaudir de l’esmerada atenció dels celleristes en un marc incomparable, el Castell del Vi de Falset. El punt diferencial d’aquesta jornada mostra evident de l’elevat nivell tècnic que caracteritza els elaboradors de les dues denominacions i que s’han reflectit de forma directa en la qualitat dels productes presentats, una bona part dels quals no presents encara en el mercat que corresponen a l’anyada de 2012, i que han generat gran expectació.

En la segona planta del Castell del Vi, la DO Montsant ha fet patent l’embranzida qualitativa que han emprès els cellers en la lluita particular per situar-se entre les regions vitivinícoles més prestigioses, i que, lluny de deturar-se en aquest punt, continuen evolucionant per assolir fites d’alçada. Una DO que es presenta amb una personalitat clara, on les garnatxes espurnegen i les carinyenes exhibeixen les seves particularitats en relació al Priorat, profundes i complexes. Cal tenir especial atenció a l’heterogeneïtat dels vins mostrats on, sobre la importància del territori i la preferència per les varietats autòctones, planen les idees més divergents que ajuden a comprendre el Montsant. Una DO que, des de la tradició, s’adreça a la modernitat.

A la sala de l’absis del Castell, però, l’expectació no fou menor. L’essència del Priorat, mitjançant  els vins més cobejats, mostrant-se en primícia per als professionals del sector, posant en escena que la DOQ Priorat continua en primera plana internacional, cercant noves formes d’expressió d’un territori únic que no pot deixar de revelar-se en cada copa. Tant en els vins d’autor que tanta expectació han generat entre els assistents, com en els dels cellers i de les cooperatives, es pot observar la seva escalada tècnica i qualitativa que tantes alegries donen.

Tot plegat, en una jornada on es demostra, una vegada més, que el món del vi és un motor socioeconòmic de vital importància al nostre país tot generant, dia rere dia, joves professionals a l’entorn del sector.

El possible relat d’un testimoni d’alçada

 El vi des d’un pi

Dec ser el pi pinyer més lleig del món. Collons, si en sóc de lleig. Em falta mitja capçada, les meves branques que miren a l’oest estan pelades i mortes, i el meu tronc retorçat i renegrit. De tan lleig com soc, pocs s´hi fixen en la meva presència. Però hi tinc, de presència. Visc al carrer de Miquel Barceló de Falset. M’han deixat tot solet al solar que hi fa d’aparcament.

No me’n recordo quants anys tinc. Cinquanta, seixanta? Potser més, crec que quan era una plàntula enmig del bosc vaig sentir els canons de la llunyana Batalla de l’Ebre. O potser no, potser m’ho he imaginat. El que sí que està clar és que he vist créixer Falset, com el poble s’anava atansant cap on jo visc, com van tallar tots els meus companys, com m’he quedat sol entre l’aparcament i la carretera. He vist moltes coses, tantes que no me’n recordo, i moltes que no  vull recordar. He vist com la comarca queia, com la cooperativa, que tinc al davant, patia. Com molts falsetans marxaven cap a Barcelona, com molta gent del Priorat, de la Ribera d’Ebre,  passava per la nacional, sota meu, per emigrar, fugint d’una comarca en la que ningú hi creia. He vist comiats, llàgrimes, gent que no mirava enrere, amors trencats i famílies esberlades per la distància… I és que viure aquí és dur i difícil, només cal que veieu la fila que faig, castigat per ventades, tempestes, gelades, sequeres i calorades. No tinc ni idea de com he resistit.

Però també he vist com la comarca, i com Falset, volia renéixer. Mentre tot se n’anava en orris, podia parlar a crits amb els ceps vells que hi havia als costers i als plans, prop dels pobles, amb un llenguatge sord que els humans no podeu sentir. Aquells ceps tossuts i malcarats, retorçats i rabassuts, eren orgullosos, estaven segurs del seu futur. Em deien que, tot i que ningú se n’adonava, feien el millor raïm del món (de lo puto món, deien). Estaven segurs que algú se n’adonaria en algun moment, i que ells transformarien la comarca. Jo em mirava des de la meva alçada aquelles iaies, les garnatxes i les carinyenes, que subsistien enmig de camps embardissats, cuidades per gent que s’havia entossudit a viure al territori, i no me’ls creia. Pensava que acabarien com jo, sols, enmig d’un solar, una mica ridículs.

Però com tantes vegades, em vaig equivocar. Vaig veure com gent de fora i gent d’aquí començava a treballar les vinyes, com es recuperaven costers i plans, com es construïen cellers, com passaven tractors carregats de raïm, com venia nova gent a treballar, com les cooperatives es modernitzaven, com hi havia famílies que feien el camí de retorn, baixant des del coll de la Teixeta amb els cotxes plens d’il·lusions i mirades esperançades. Com arribaven visitants estrangers, com s’obrien nous restaurants. Com es feia la variant de la carretera i com passaven menys cotxes prop meu, ostres si ho he agraït.

I sempre, cada maig, com es feia la Fira del Vi, cada vegada més important, quasi sempre als meus peus. He vist com augmentaven el número de cellers participants, com venien 2000, 5000, 10000 persones i més. Com la gent reia, al voltant dels tasts dels vins, com amics i enemics, parelles, famílies, pares i fills, passejaven i tastaven els vins d’aquells ceps antics i heroics, i de molts nous companys seus, plantats recentment. Petits i grans, autòctons i forasters, aplegats per la Fira, feliços ni que sigui per unes hores, fins i tot durant la darrera crisi. He vist amors platònics mirar-se de banda a banda del carrer a través de copes plenes de vins daurats, i amors més terrenals, alguns d’ells recolzats al meu tronc, compartint vins negres i fonent-se al sol de primavera. He vist i sentit la gaubança, les riallades, les promeses, els xiuxiueigs, els somriures, oh sí, tants n’he vist. Tots passant sota meu, quasi ningú  adonant-se de la meva presència. Alguns, estranyats, m’han mirat i han fet una ganyota, de lleig que sóc, o un gest d’indiferència. Aquí dalt, només els estornells, les tórtores i una parella de pardals pesats que hi fan el niu m’acompanyen. I el vol de les orenetes i les falcilles, a la primavera i l’estiu, em fan riure amb les seves giragonses absurdes.

I a mi tant me fa que ningú s’hi fixi. Jo feliç, sempre esperant la Fira, cada maig, per ser un testimoni privilegiat d’aquests dies de joia i del present esperançador de la comarca, després d’haver vist tot el que he vist, després d’haver patit i veure patir. Aquí dalt, esperant la vintena Fira del Vi, la de l’any que ve. Espero que a ningú se li acudeixi tallar-me, espero poder seguir aquí, estrany, lleig, testimoni.

 

3.000 copes venudes!

Aquest migdia hem arribat a les 3.000 copes venudes!

Moltes gràcies per la vostra assistència i sobretot, pel bon ambient que es respira i degusta a la Fira del Vi de Falset!